Objetivo final del gobierno “tricéfalo” de Salou: recalificaciones urbanísticas multimillonarias

Hay prisa. A los cuatro meses de ejercer el poder, Banyeres, Pellicé y Otal, como los “tres jinetes del Apocalipsis”, ya han anunciado el final de un proyecto urbanístico que beneficiaba y mucho a Salou. Blandiendo sus afiladas guadañas, manifiestan tener sobre la mesa una operación de recalificación y de cambio de usos en el plan urbanístico del Sector 03 que supondrá, como es lógico, unos beneficios extraordinarios para unos cuantos. Pretenden pasar de uso hotelero a uso residencial (más viviendas) unas cuantas hectáreas de suelo, multiplicando por 5 el valor de los terrenos afectados, de los cuales desvelaremos, en su momento, los intereses inmobiliarios que se esconden. Lo que sí podemos avanzar es un cálculo aproximado de beneficios de la operación, que podrían rondar los 240.405.000 euros, cuarenta mil millones de pesetas (40.000.000.000). ¿No será que las mentiras sobre los terrenos del alcalde Ferran en la zona sirvieron para encubrir a los verdaderos beneficiarios de la multimillonaria recalificación?

La Aduana, similar futuro.

No siendo suficiente, lo mismo se pretende con el solar donde se levantaba la antigua Aduana, cuyo edificio está protegido por el POUM, y con lo cual habría que levantarlo de nuevo reconstruyendo las fachadas, sin aumentar su altura y volumen. Además, calificado de uso hotelero actualmente, debería albergar un nuevo hotel que se sumaría a los esfuerzos del anterior alcalde Ferran por dinamizar económica y comercialmente el núcleo antiguo de Salou. Todas las sospechas apuntan que este nuevo gobierno hará justo todo lo contrario, con lo cual tendrá que dar cuenta no solo a los ciudadanos sinó muy probablemente a la Fiscalía. A los primeros por el destino de los cerca 2.500 millones de las antiguas PTA que la recalificación supondrá de aumento del valor del inmueble, después de pasarlo de hotelero a residencial; y a la Fiscalía por la razón de este cambio injustificable, a no ser que se recalifique como zona verde pública, que no sería mala idea, cumpliendo así con el interés social de la operación. Si éste es un lugar emblemático como apunta el concejal Pellicé, ¿porqué no se hace un concurso de ideas para diseñar y definir este espacio recuperándolo para uso público y de servicios? ¿Porqué más pisos en una zona de tanto valor y que podría tener un uso para disfrute de todos?

Ante este panorama de despropósitos manifiestos y de sospechas más que fundadas, sería una prueba de transparencia y de honestidad que Banyeres, Pellicé y Otal siguieran el ejemplo de otro edil de una ciudad muy próxima e hicieran anualmente declaración jurada de sus bienes y patrimonio. Incluidas participaciones en sociedades, claro.

“Semi” alcaldes amb els millors sous d’alcalde

Antoni Banyeres i Salvador Pellicé es reparteixen el pastís de l’alcaldia en poder i sou. El primer cobra quasi 70.000 euros i el segon quasi 66.000. Entre els dos, quasi 135.000 euros (22’5 milions de PTA). No hi ha cap alcaldia que resulti més cara als ciutadans en tota Catalunya. Però és que el sou del Sr. Pellicé, que ara encara només és regidor, és més elevat que molts alcaldes de municipis veïns importants, com per exemple Tortosa, Cambrils, Vila-seca, Valls o la mateixa ciutat de Tarragona. Una vergonya. Però és que el sou de Banyeres, en relació al nombre d’habitants, és el més alt de tots els sous d’alcaldes de les comarques de Tarragona.  És a dir: els salouencs som els que més paguem i amb diferència per mantenir el sou de l’alcalde. Però és que l’etern aspirant a líder de l’impossible i home conegut per la seva tendència a la traïció, Pablo Otal, cobra, amb dedicació a temps parcial,  49.000 euros l’any (8’2 milions de ptas). Quin seria el seu sou de tenir dedicació completa?  

Escandalós sou de l’Interventor

El govern “tricèfal” li ha posat a Joan Manuel Hernández, Interventor municipal, el sou més escandalós que es coneix: quasi 112.000 euros anuals (19 milions de les antigues PTA); suposem que en agraiment al seu servilisme polític. Quasi tant com els dos alcaldes junts (Banyeres i Pellicé). D’entrada li han pujat el sou 24.982 euros anuals, dels quals 15.381 són en concepte de “casa-habitación”, és a dir, se li paga un suculent plus per haver-se traslladat a viure al municipi; una fórmula que tots els Ajuntaments ja han eliminat fa temps perquè és un abús. 

Recordem que l’Interventor va ser suspès de sou i feina durant un any en compliment d’una sanció molt greu per perdre el respecte a l’alcalde i atemptar contra la seva dignitat i la d’altres funcionaris; i que va intentar crear, amb mentides, una situació fictícia de risc comptable a l’Ajuntament. Cosa que va fer arribar al Tribunal de Comptes i que aquest va haver d’arxivar, constatant les falsedats i la manca de cap prova de l’Interventor. En definitiva: una bona persona i un excel·lent defensor de la legalitat.  

Campanya per esborrar la memòria històrica

L’equip de Govern actual ha aprovat eliminar el nom del passeig de la “Segregació” perquè al seu entendre el mot en qüestió és molt agressiu. Per la mateixa regla de tres potser que proposin canviar també la lletra de l’himne nacional de Catalunya.  

El cas és que la majoria de ciutadans han mostrat la seva perplexitat per aquesta mesura absurda, i s’han mostrat indignats. I no és per menys perquè suposa un greu atemptat a la memòria històrica de Salou, que veu desaparèixer el nom popular i jurídic de com es coneixia el procés i el fet trascendental del naixement del municipi de Salou l’any 1989.  Molts ciutadans mostren la seva indignació davant d’aquest atemptat a la identitat del municipi, i reflexionen el següent: “què celebrem el 30 d’octubre sinó la Segregació?”; “els anys de lluita foren per una causa concreta: la Segregació”; “és part de la història del poble. Com podem renunciar a un esdeveniment històric?”; “fa quatre dies que han arribat i es pensen que poden esborrar el que vam patir i pel que vam lluitar”. De fet, on era Banyeres durant la lluita segregacionista dels anys 80? Bona pregunta. 

Esperem també resposta de la incomprensible actitud de Julio Vilaplana i Martina Fourrier, que avui reneguen de la història del poble com ho van fer els “botiflers” de Catalunya. Que dirien els insignes Antonio Gallego i Francesc Germà d’aquesta qüestió? A Vilaplana i a Fourrier els hauria de caure la cara de vergonya, si en tinguessin. En treuen alguna cosa de trair el nom pel qual van lluitar?

Ridícul i vergonya: d’auditories, factures i impostos

El deute de Santa Rita

El govern municipal ha qualificat la situació econòmica de l’Ajuntament de “difícil”, pel simple fet que “han hagut de pagar factures sense consignar”. I davant d’aquesta dramàtica situació, on un ha de pagar el que deu, han decidit realitzar una auditoria. Amb gran profunditat d’anàlisi i facilitat d’expressió, l’alcalde Banyeres ens va descobrir un important i revelador deute contret per l’anterior govern: el dinar tradicional de Santa Rita, del personal de l’Ajuntament.  No seran els sous compromesos els que fan anar de bòlit a l’economia municipal?

Segons el govern, l’auditoria analitzarà la Hisenda local dels darrers dos anys. Perquè no de 5 anys enrere? Pot ser perquè comprometria i deixaria en evidència la gestió econòmica del regidor Pablo Otal (quan va ser regidor d’Hisenda) i la falta de rigor professional de l’Interventor, Joan Manuel Hernández? 

Molt curiós que un dels primers acords presos pel nou govern va ser anul·lar l’adjudicació d’una auditoria que ja havia decidit encarregar el govern FUPS-PP, dels exercicis 2003 a 2005. Pot ser algú temia que el deixessin amb el cul enlaire?

La pressió fiscal més alta de l’Estat

El flamant equip de govern de l’Ajuntament va aprovar les seves ordenances fiscals amb un augment que suposa un 5% més de mitjana en impostos i taxes. Això situa la pressió fiscal de Salou en una de les més altes de l’Estat espanyol, sinó la més alta. Segons un estudi de la universitat de Málaga, Salou és la segona ciutat de l’Estat i la primera de Catalunya amb els impostos més alts. Amb aquest nou augment, Salou es converteix amb la ciutat més cara en serveis. Però és que els sous de càrrecs de confiança i sous milionaris d’alguns funcionaris i polítics han de sortir d’algun lloc.    

I si no, com s’explica l’increment de 600.000 euros en l’expedient de modificació de crèdit per fer front, fins a finals d’any, a sous de càrrecs polítics? Mentre, es deixen al calaix de “pendent de pagar” 500.000 euros de deute a proveïdors.

Banyeres “pillado” en una sociedad con promotores y constructores con enormes intereses en Salou

La oposición pide su dimisión por responsabilidad y ética política.

Quien lo diría. Aquel que calificaba de poco ético y estético la simple compraventa de un terreno por parte de un exconcejal, ahora figura como miembro de una sociedad repleta de constructores, promotores e inmobiliarias con claros intereses económicos y urbanisticos en Salou. Otra prueba de su hipócrita actitud. Que detrás de ello se ocultan grandes beneficios está fuera de toda duda si nos atenemos a las pretensiones recalificatorias del gobierno municipal, justo donde algunos constructores de esta sociedad participada por el alcalde Banyeres tienen importantes propiedades, como en el caso del Sector 03; y justo donde algún cargo de confianza del gobierno y también miembro de esta sociedad, dícese Pascual Roche, tiene intereses en la propiedad de un solar, tal es el caso donde se levantaba la Aduana. Lo grave es que el gobierno ya ha apuntado la modificación del POUM para cambiar sus usos que, automáticamente, revalorizarían los terrenos del mencionado sector y del mencionado solar, favoreciendo con ello el aumento de los beneficios de sus socios. No cuela pués la excusa que pretende desviar la atención haciendo hincapié en los objetivos de la sociedad (una romántica y bucólica aventura para reflotar una bodeguita con su hotelito), cuando estamos ante un hecho grave donde los socios del alcalde son en su mayoría “cultivadores de ladrillos” y no de viñas, y Banyeres les puede brindar terrenos bien abonados con los que conseguir la máxima producción y el mejor rendimiento. ¿No supone ello una relación de complicidad como mínimo? 

Pero aquí no acaban las tropelías descubiertas del nuevo alcalde. Un dossier amplio elaborado por alguien que le quiere mucho y al que hemos podido acceder, desvela hechos graves en los que ha estado implicado Banyeres; y que iremos publicando por capítulos con pelos y señales. 

La frustració del Barranc de Barenys i el ridícul d’Otal

No podia ser d’altra forma. L’alcalde Banyeres i els seus, han donat la raó a l’anterior govern manifestant que el Barranc de Barenys s’ha de canalitzar tal com preveu el projecte aprovat, ja que és l’única forma de millorar el drenatge d’aigües pluvials i evitarà per sempre més desbordaments i inundacions. I això comporta expropiacions, es clar. Però es que durant la campanya electoral l’alcalde Banyeres deia que no caldrien.  

Per això creiem que és urgent i prioritària l’aprovació definitiva del pla del Sector 03 per iniciar els corresponents tràmits i execució de les obres de canalització del barranc. De continuar FUPS i PP al govern ja estaria, sens dubte, en marxa.  

Per altra part, Banyeres ja s’ha posicionat a favor de modificar el pla urbanístic que inclou aquest pla parcial, la qual cosa significa reconvertir sol d’ús hoteler a residencial, multiplicant per 5 el valor dels terrenys.

Qui pagarà les obres de canalització?

FUPS i PP ho tenien ben clar. El cost i la inversió per a la construcció d’aquesta instal·lació hidràulica havia de ser assumida pels propietaris i promotors de la zona, així que anirien desenvolupant els seus projectes. 

Estem segurs que Banyeres, Pellicé i Otal també ho tenen clar, pero no ho diuen. Al menys un 50% d’aquest cost l’hauran de pagar els ciutadans de Salou si no ho paguen els promotors. I l’altre 50% el pagarà l’ACA? Sabem, però, a quin segle?

El mur de les lamentacions: l’obra d’enginyeria hidràulica de Banyeres.

La gran aportació de Banyeres i el regidor d’Urbanisme, Otal, per tal d’evitar les inundacions i perjudicis al barri de la Salut, ha sigut la construcció d’un mur de formigó paral·lel a la via del tren. No parlarem de la consistència davant d’una gran avinguda d’aigua, que es podria emportar el mur pel davant, però si que hem d’alertar als propietaris dels edificis propers als extrems del mur; ja que aquest funcionarà com a presa que anirà acumulant aigua i es desbordarà pels extrems amb més intensitat i força que si ho fes a través de la laminació habitual per sobre de la via del tren. Per tant, tan si es rebenta el mur com si les aigües multipliquen els riscos i perjudicis en els seus extrems, podem lamentar més que mai aquesta situació.  Res podrà parar una gran avinguda d’aigua que no sigui una ampla canalització cap a mar com estava projectat. La resta és intentar quedar bé amb els propietaris dels habitatges a expropiar, en perjudici de tots.

El ridícul d’Otal

Mentre el regidor Otal manifesta i assegura que l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) està ben disposada a sufragar una part del projecte, l’ACA diu que “no hi ha cap tipus d’acord ni compromís”, i que solament hi ha hagut un contacte informal. Suposem la frustració del Sr. Otal. Però pitjor es poden sentir els perjudicats per les avingudes d’aigües, i tots els ciutadans davant d’aquesta trista noticia que podria afectar les seves butxaques.

I d’això se’n pot treure la següent conclusió: que no hi ha encara finançament per les obres de canalització del barranc de Barenys i, per tant, el barri de la Salut es continuarà inundant. 

Amb tota la raó una veïna de la zona manifestava, un cop va saber que l’Ajuntament recollia els telèfons per avisar de possibles inundacions en un determinat moment, que: “el primer que s’ha de fer és prevenir; i és una vergonya que s’estigui parlant de protocols d’actuació abans o mentre s’estan produint les inundacions, perquè l’únic que podem fer és córrer”.

La licencia de las obras de “Villa Enriqueta” fue otorgada correctamente por el anterior gobierno.

El equipo de Gobierno ha resuelto desestimar la denuncia presentada por el propietario del xalet “Bonet” contra la ejecución de las obras de remodelación del xalet de “Villa Enriqueta”, que causaron algunas grietas y desperfectos en aquel edificio.

La denuncia urbanística solicitaba, entre otras cosas, la inmediata paralización de las obras y la revocación de la licencia otorgada.

Diversos informes técnicos emitidos sobre esta cuestión (tanto en el expediente de tramitación de la licencia como los generados por la misma denuncia) avalan que las intervenciones que se están realizando son conformes al POUM, y por lo tanto la licencia otorgada por el gobierno del alcalde Ferran se ajusta a la normativa y planeamiento vigentes.  

Como estos informes resuelven que la licencia se ha otorgado con total corrección y legalidad, no procede, pues, la revocación de la licencia. Y asimismo concluyen y lo aprueban aquellos que antes habían dudado de ello (Banyeres y Cia), que solo dedicaban sus esfuerzos a levantar sospechas y a prometer que ellos lo arreglarían. ¿Qué dirán ahora los propietarios de las edificaciones colindantes al Villa Enriqueta de las promesas de Banyeres?

Conversa “d’entesos” entre els regidors Antoni Brull, Zacarias Henar, i l’alcalde Banyeres

Junta de Govern del 14 de setembre.

Pregunta Brull: Com està el tema de la poda dels arbres?

Respon Henar: He demanat a la brigada municipal que es podin els arbres que tapen els miralls d’ordenació del trànsit.

Pregunta Banyeres: La poda de les moreres de la Plaça Bonet i de les palmeres del c/ Barcelona està inclosa en la concessió?

Respon Henar: Consultarem els plecs de condicions de la concessió per determinar si aquesta poda està inclosa en el contracte. M’he adonat que als carrers Milà, Salauris, etc, hi ha problemes amb la frondositat dels arbres.

Banyeres diu: Cal comprovar què correspon a la brigada i què no.

Brull manifesta: La poda s’hauria de fer, en tot cas, en el menor termini possible donada la repercussió que té en el servei de neteja diària.

Henar respon: La poda s’ha de realitzar, segons l’espècie d’arbres, en determinades èpoques de l’any. La planificació està vinculada al tipus d’arbre. Ja farem un estudi de quan s’ha de fer la poda.

En definitiva, ningú sap res de res. Potser val més preguntar a la concessionària del servei de manteniment de l’arbrat abans de desbarrar no?

En definitiva, una mostra més de que “els arbres no els deixen veure el bosc”.

Inaugurats equipaments de l’anterior govern FUPS-PP

Sembla ser que l’únic que ha fet aquest govern, a part d’apujar-se els sous, incorporar més càrrecs de confiança i apujar els impostos convertint-los en els més alts de l’Estat espanyol, és inaugurar equipaments que havien estat projectats i iniciats per l’anterior govern FUPS-PP. 

Primer, després d’haver sofert un intens bloqueig per part dels socialistes salouencs, finalment es va poder inaugurar l’Escola Oficial d’Idiomes. El conseller d’Educació, Ernest Maragall, en la seva compareixença davant els mitjans de comunicació va expressar la seva sorpresa i va manifestar no entendre perquè Salou no tenia encara una EOI. Doncs la resposta la té dins el seu propi departament. És el Sr. Zacarias Henar (actual regidor de Governació) qui li deu una resposta. L’home que va posar tants pals a les rodes com va poder durant molts mesos des de la seva responsabilitat com a director dels Servei Territorial d’Educació. 

També amb un xut sense gol es va inaugurar el nou camp de futbol amb gespa artificial que l’anterior govern havia iniciat. 

I també presenten com cosa pròpia el projecte d’ampliació del Centre d’Assistència Primària, per convertir-lo en un Centre d’Alta Resolució i hospital lleuger, quan mesos abans, el propi alcalde Ferran i la Consellera de Salut ja l’havien anunciat i presentat.

Les propostes dels grups municipals de l’Oposició

Dins l’àmbit de la gestió del territori i l’Urbanisme, i pel que fa a les grans infraestructures,  proposem:

a) Substitució de la via fèrria que travessa el municipi per moderns sistemes de  transport públic col·lectiu, sostenibles i ecològics, com és l’opció del “Tramcamp”, sempre amb el punt de mira del fet metropolità del Camp. 

Un cop desmantellada la infraestructura ferroviària actual, cal crear, dins l’espai alliberat, una gran vial que farà més permeable el nucli urbà i permetrà més mobilitat així com la instal·lació de nous serveis de transport urbà i interurbans. Permetrà també la conversió del passeig de Miramar en zona de vianants i, junt amb el sistema de vialitat, es construirà un Salou més vertebrat. 

b) Impuls i culminació del  Camí de Ronda que forma part del projecte de Recuperació mediambiental del litoral del Cap Salou, que permetrà recórrer a peu tot el contorn de la zona, des del carrer Colon fins a La Pineda, i la restauració de zones verdes autòctones d’interès natural, ecològic i paisatgístic.

d) Canalització i desviament del Barranc de Barenys (infraestructura hidràulica), amb la seva plataforma de retenció i decantament de sòlids; i millora i adaptació dels sistemes i xarxes de sanejament públic del municipi i la depuradora d’aigües residuals. Sol·licitar de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) el cofinançament d’aquestes obres. 

e) Vialitat: xarxa de variants per a la consolidació d’un gran vial de circumvalació per descongestionar el nucli urbà de Salou. Procedent del vial Salou-La Pineda, la xarxa arrenca a l’autovia Salou-Tarragona (zona Covamar), connecta amb l’autovia Salou-Vila-seca, amb l’Avinguda de Joan Fuster (vial que acollirà la futura estació de tren Salou-PortAventura), segueix per l’antic camí dels Emprius connectant amb la prolongació del passeig de la Segregació, i finalitza a la rotonda de connexió entre les autovies Salou-Reus i Salou-Cambrils.